Canvi de cicle

Aquesta nit Guardiola tancarà un cicle gloriós com a entrenador del Barça (amb 13 títols dels 18 possibles aconseguits) i quatre anys de picar pedra cada dia al soterrani del Camp Nou.  Avui, el dia que el Pep s’acomiadarà de l’àrea tècnica del Barça,  em poso nostàlgic i me’n recordo que d’aquí dos dies, el 27 de maig de 2007 vaig començar l’editorial ETD,  l’empresa on més he après sobre l’ofici de periodista.

Aquell any  vaig introduir-me en el món de les notícies per als professionals de l’alimentació, a Interalimentaria, casualment l’àrea que ha omplert tota la vida laboral dels meus pares, al súper del carrer Vallès de Sant Cugat. Allà vaig descobrir, treballant al costat de la Sílvia i el Martinell, que els periodistes de moda tenen alguna cosa més al cap que glamour i banalitats. I vaig descobrir de primera mà que les empreses, cada cop més, s’aprofiten de la precarietat de la professió periodística i canvien la seva informació per regals, sopars, dinars i pica-piques varis

Feliç entre notes de premsa, comunicats i convocatòries va arribar el 2009, el primer any de crisi de l’empresa, i als gerents no els va tremolar el pols per acomiadar-me. De fet, tots els periodistes amb dos anys de contracte van anar al carrer. Que, ves per on, erem els més joves (la Maria Teresa i la Mireia). L’excusa llavors va ser el Zapatero i la seva política de contractes indefinits.

En el meu exili d’ETD (perquè amb el temps s’ha vist que aquest període va ser només una baixa temporal), vaig passar per divereses experiències professionals, afortunadament, lligaades en el terreny de la comunicació. Vaig anar a parar al departament de comunicació d’una associació d’higienistes dentals comandada per una tal Cunill, de la qual millor oblidar-me, pel departament de captació de clients de targetes universitàries del Banc Santander (on vaig aprendre, per cert, a destruir molt bé fitxes amb dades personals), pel departament de disseny web d’una botiga informàtica (va ser maco viure el dia a dia en un local d’aquest tipus al mig de Sants)  fins a arribar al primer projecte amb cara i ulls després d’ETD, una empresa de publicitat i serveis de Sabadell, Hispanetworks. Dic amb cara i ulls  perquè les altres entrevistes de feina que vaig fer relacionades amb el món del periodisme van ser per escriure en una nova web de sexe del grup que edita el Cronica.cat i per una empresa com ETD, de revistes professionals, que volia expandir el negoci amb el llançament d’una revista eròtica que es distribuiria en sex shops.

El febrer de 2010 em van encarregar tirar endavant un portal de tecnologia, banda ampla i  ADSL per encàrrec de Lead4Sales, una distribuidora d’ADSL  de Madrid. Després de redactar vàries propostes, finalment el maig de 2010 va sortir una primera versió del portal. Heus aquí el primer desengany. El primer capítol d’N1ADSL, nom amb el qual van batejar el web, no tenia cap secció de notícies. Jo, mentrestant, anava matant el cuquet amb un blog també encarregat per Lead4Seals, ADSLEmpresas. Per sort, al mes de setembre ja em van preparar una secció de notícies. Gràcies a treballar aquí, em van donar l’acreditació el  febrer de 2011 per cobrir el Mobile World Congress de Barcelona.

Aquell mateix mes, els d’ETD em van tornar a trucar perquè tornés a l’empresa, ja que el Martinell, amb 67 anys, es jubilava. I, com que encara tenia l’espina clavada de la meva marxa sobtada el 2009, que en el seu moment vaig considerar injusta, vaig acceptar reincorporar-me. Només em volien quatre hores, però ja m’estava bé perquè a N1ADSL hi treballava pels matins. Del meu pas per Hispanetwork, em vaig quedar amb una idea clara: que si els teus companys de feina són amics, les coses es paeixen millor. I que els de l’Athletic (rival del Barça avui) no senten res especial amb el Barça (el cap de premsa de l’empresa, el Víctor, m’ho va fer veure clar).  De la noia del departament de comunicació, la Maria, vaig aprendre que, encara que treballis vuit hores i treballis a una hora de distància en tren,  si vols pots estudiar la carrera que et proposis.

Aquells mesos van ser de bojos. Al matí a Sabadell i a la tarda a Barcelona, perquè, perserverant com el meu ídol futbolístic, Xavi Hernández, volia acabar el que em fan forçar a deixar a mitges el 2009. I els caps de setmana i, quan podia entre setmana,  escrivia el projecte de Màster, que avui és la meva empresa. Per què l’any 2009 em vaig matricular al Màster en Comunicació Digital Interactiva de la Universitat de Vic.  Amb el projecte, iniciat a l’estiu de 2010 vaig començar a interessar-me en la premsa infantil i els videojocs educatius i periodístics, el cor del Projecte Infokids.

L’any 2012 vaig deixar N1ADSL, un projecte més encallat que el Titànic, per centrar-me migdia a engegar el meu somni empresarial. A més a més,  tenia una motivació extra: la meva idea va ser seleccionada en el programa de joves  emprenedors de la Fundació Banesto, Yuzz. Però, com que les coses mai surten com un planifica, al febrer em van proposar incorporar-me a la redacció de revistes de paper vuit hores al costat del Javier i la Belvis. Si arribo a saber el que m’esperaria no signo el nou contracte.

Periodísticament parlant, he completat una etapa important de la meva vida amb aquestes tres mesos treballats, però, laboralment, he passat els pitjors moments. En un ambient enrarit i ple de desconfiança en l’amo, un tal Doria, pels endarreriments en els pagament de les nòmines, el degoteig de baixes voluntàries dels treballadors s’ha anat accelerant fins arribar al moment que ha caigut la gerent i amb ella bona part dels assalariats que hi quedaven.  Una situació que, tenint en compte que arriba pels volts del que seria el meu cinquè aniversari a l’empresa (si no comptés l’exili d’un any i mig)  convida a prendre la desició d’iniciar un nou cicle emprenent la difícil tasca d’impulsar un projecte periodístic amb un públic molt agraït com els nens, però que requereix alhora una responsabilitat extra, la responsabilitat de formar l’esperit crític de les futures generacions. Amics i amigues ens veiem al Diari Win.

Newsgames: la darrera tendència en el periodisme.

L’altre dia (31 de març) l’edició en paper del diari de Paraguay ABC Color va oferir als seus lectors la possibilitat de comprar un videojoc històric sobre   la història del seu país: “200 anys República o Mort”. Un contingut digital que traspassa la frontera de l’oci per esdevenir alhora una potent eina educativa. I és que, avui en dia, la digitalització del món fa que resulti més efectiu una història explicada a través d’un videojoc, que no pas una lliçó magistral o un reportatge publicat en un diari.

Font: drewvigal's Flickr

Aquesta tendència l’estan aprofitant moltes empreses, mitjançant el desenvolupament de Serious Games (jocs pensats per quelcom més que per entretenir). En el món encara ens trobem en un estadi molt inicial d’aquesta disciplina, però a Estats Units i al nord d’Europa s’hi està començant a desenvolupar una indústria interessant.

A Espanya i, per extensió, a Catalunya, tot just s’està despertant aquest interès per part dels desenvolupadors de software y programari d’entreteniment. No obstant això, ja trobem unes quantes empreses que estan dedicant esforços en aquest sector. Precisament, el mes de març es va celebrar a Bilbao la primera trobada a nivell nacional sobre Serious Games. Allí s’hi van aplegar els principals actors nacionals d’aquest mercat emergent: Virtualware, Ikasplay, Lander Simulation, Delirium Studios, Tecnalia yTelvent.

D’altra banda, de l’1 al 3 d’abril un grup de periodistes, acadèmics i dissenyadors i desenvolupadors de  videojocs van reunir-se a la Universitat de Minnesota, als Estats Units, per discutir sobre una de les vessants més innovadores dels serious games: els newsgames o jocs que informen.

Gràcies a la difusió d’aquesta conferència per Twitter i als escrits penjats en aquesta pàgina web, hem pogut apropar-nos a les persones que estan fent més esforços per trobar formes rentables i efectives de difusió de notícies mitjançant els videojocs. Unes persones la gran majoria de les quals estan darrera d’aquests perfils de Twitter: @ndiakopoulos, @VJMovement, @ThePixelHunt, @npaul i @ibogost, entre d’altres.

Aquesta darrera setmana s’han publicat molts articles sobre aquest tema tan innovador del periodisme i alhora tan desconegut. A casa nostra els mitjans se n’han fet poc ressò, per no dir-ne cap. No obstant això, des de la Fundació Escacc s’ha escrit un petit article sobre això i un altre assumpte molt relacionat amb els newsgames i que s’està introduïnt amb força a Estats Units: “Gamification”, un concepte que gira al voltant de la idea d’aprofitar les mecàniques del joc per a millorar la nostra realitat.

De totes maneres, som pocs els que ens dediquem a aquest tema a casa nostra. Per aquest motiu és necessari seguir  fent  de repetidor d’aquests nous aires que volen instal·lar-se en un periodisme massa viciat de conductes que només poden portar-lo a la destrucció.

Els polítics fan de personatges de videojoc

Llegint la darrera entrada del blog Newsgames he conegut dos jocs dissenyats expressament per acostar els polítics a la ciutadania: Dilma Adventure’s, sobre la candidata a les eleccions brasilenyes proposada per Lula da Silva, Dilma Rouseff, i Super Obama World, sobre el president dels Estats Units, Barack Obama. Dues excuses perfectes per passar el matí del dissabte abans de les eleccions catalanes. I també dos jocs que m’han recordat molt al polèmic videojoc de les Noves Generacions del Partit Popular, Alicia Croft, durant ‘aquesta darrera campanya electoral.

I és que cada cop més, els videojocs són un mitjà  més consolidat per a comunicar idees polítiques,  religioses,  socials, empresarials, etc.  Una manera de difondre coneixement que, al ser interactiva, implica al receptor del missatge en la matèria que es vol comunicar.

Aquest tipus de jocs pensats per quelcom més que entretenir s’anomenen “serious games” (jocs seriosos, segons la traducció literal de l’anglès) i ja tenen en el món unes quantes empreses que hi dediquen esforços en fer créixer el concepte. Una d’aquestes és Persuasive Games, del professor universitari Ian Bogost, membre d’un grup d’investigació al Massachusetts Institut of Technology (MIT) sobre l’ús dels videojocs en el periodisme i autor d’un llibre molt recent sobre aquesta qüestió (Newsgames) i que el professor de la Universitat de Navarra, Ramon Salavarria va recomenar a la darrera sessió de 10 en Comunicació de la Fundació ESCACC.

L’Info-K es posa les piles amb el periodisme ciutadà

L’equip de l’Info-K està introduïnt el periodisme ciutadà a la seva òrbita. Així ho hem pogut comprovar aquest inici de curs amb la crida que es fa des de la web per ser reporter de l’Info-K. A més, per incentivar la participació dels usuaris en la idea, s’ha obert un concurs, que per cert, finalitzava aquesta mitjanit, per fer un reportatge de la tradicional Festa dels Súpers que tindrà lloc aquest cap de setmana a l’anella olímpica de Montjuïc.

Sens dubte és un signe més de la voluntat expressa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per innovar en noves vies d’interacció amb l’audiència. Una novetat que ja s’està duent a terme en altres països amb informatius adreçats a nens i adolescents, com el Newsround de la BBC.

No obstant això, allà fa més temps que han obert la seva redacció a les veus dels espectadors i fins i tot, estan permetent que, els nens des del mòbil puguin pujar els vídeos que creguin que són noticiables, generant una constant redacció de continguts alternatius a l’equip de periodistes del mitjà.

De totes maneres, tenint en compte que aquí a Catalunya no s’ha fet res semblant en els mitjans de comunicació, i que el germà gran de l’Info-K (tal i com l’anomenen els propis integrants de l’equip), el 3cat24.cat, aquesta temporada li està donant un impuls important al Kiosk Jove amb el l’ampliació dels instituts i escoles participants de la proposta, podem augurar un futur digne a Catalunya del periodisme ciutadà amb nens i adolescents.

Actualització:

Aquest és el reportatge de la periodista ciutadana.

La dada: la Festa dels Súpers ha sigut un èxit amb una assistència de més 300.000 nens i ja és la celebració infantil més gran d’Europa.

Caçadors d’errades, un exemple de participació a dins i fora de l’aula

Aquesta setmana ha començat la nova temporada del Caçadors d’Errades. Una iniciativa impulsada per una professora anònima de l’escola Vedruna Àngels del barri del Raval de Barcelona, que, de manera voluntària, estimula als seus alumnes a fotografiar les errades lingüístiques que vegin pel carrer per després estudiar-les, detingudament, a classe i a fora de classe en un blog que s’ha creat al domini de l’adreça web de l’escola.

I és aquesta una de les gràcies de la proposta. El fet que la didàctica trascendeixi les parets del centre educatiu i la voluntat de la professora de difondre un català correcte més enllà dels seus alumnes.

Des que em vaig topar amb el blog de Caçadors d’errades, a partir d’un reportatge de l’Infok, que he esperat amb candeletes  l’inici de curs per poder estudiar i gaudir de la iniciativa “en temps real”, és a dir, en el mateix moment en que els nens estan immersos en el repte que els proposa la seva mestra.

Personalment, considero que aquesta és una de les maneres més efectives per fomentar la participació dels nens i dels joves: fer que participin de la generació de continguts, més enllà de pretendre només que estiguin atents a classe  o davant d’un informatiu de tele.

Espero que en aquest nou curs que acaba de començar la iniciativa segueixi creixent com fins ara i que continuï despertant l’esperit crític envers la llengua entre les noves generacions.

Per cert, seré caçat per alguna errada en el meu post?

A continuació, et deixo amb el vídeo de presentació de la nova temporada de Caçadors d’errades.

 

Richard Florida: “la creatividad es lo que nos define como personas y hay que aprovecharlo”

Entrada publicada en ADSLEmpresas el 18 de junio de 2010.

Tal y como avanzamos esta semana en ADSLEmpresas, Richard Florida no defraudó a las más de mil personas que asistieron al Palacio de Congresos de Barcelona para escucharle. Básicamente, pronunció en su discurso las principales teorías recogidas en sus últimos libros que sitúan en el centro del crecimiento económico de las ciudades la creatividad de las personas.

En este sentido, defendió que las sociedades con más éxito en el futuro serán aquellas que sepan sacar el máximo rendimiento de cada uno de los individuos que viven dentro de un mismo entorno urbano.

De esta manera, contestó a las voces críticas con su teoría, argumentando que lo que él promulga no es poner a las élites en un pedestal, sino que todos los integrantes de un pueblo, con independencia de su origen geográfico (inmigrantes) o de su condición sexual (homosexuales) sean capaces de aprovechar su talento innato.

Además, añadió que las ciudades juegan un papel muy importante en el desarrollo de estas personas, ya que el fomento de la tolerancia con todas las diferencias sociales es clave para que su teoría tenga su efecto más satisfactorio.

Por otro lado, reveló su admiración por Jane Jacobs, una activista interesada en la planificación urbanística y que en el año 1969 escribió “The Economy of Cities”, un libro que gira alrededor de la idea de que las ciudades son el principal foco de desarrollo de sus habitantes.

La última obra escrita de Florida es “The Great Reset: How New Ways of Living and Working Drive Post-Crash Prosperity”, un resumen de las principales tesis que ha ido acumulando a lo largo de su vida. En breve estará traducida al castellano.

Sin duda, una gran herramienta para todo empresario que quiera sacar a flote su negocio en un tiempo convulso como el que estamos viviendo en todos los sectores y un buen libro de lectura para el verano.

En defensa dels drets fonamentals a Internet

Després de tot un dia seguint missatges al Twitter crítics amb l’avantprojecte de llei d’economia sostenible del govern de Zapatero, em veig obligat a recolzar i publicar el manifest originat a la Xarxa en defensa dels drets dels internautes. Aviam si d’aquesta manera les autoritats s’adonen que la societat connectada a les noves tecnologies demanda una nova manera de relacionar-se i no una altra. Gràcies al blog de La Veu de T per la traducció al català.

Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet

Davant la inclusió a l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, d’informació i del dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte i declarem que…

1.- Els drets d’autor no es poden situar per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2.- La suspensió dels drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Cap tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució Espanyola, posa en mans d’un òrgan no judicial ―un organisme que depèn del ministeri de Cultura―, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3.- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicarà un dels pocs camps del desenvolupament futur de la nostra economia, entorpirà la creació d’empreses, introduirà traves a la lliure competència i ralentirà la projecció internacional.

4.- La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen únicament de les indústries culturals tradicionals, sinó de múltiples fonts diferents.

5.- Els autors, como tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les creacions. Intentar mantenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6.- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tant desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que suposadament persegueixen.

7.- Internet ha de funcionar de manera lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar models obsolets de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.

8.- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que es pugui produir, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9.- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10.- En democràcia les lleis i les modificacions s’han d’aprovar després del debat públic oportú i un cop consultades prèviament a totes les parts implicades. No és admissible que s’efectuïn canvis legislatius que afecten els drets fonamentals en una llei no orgànica i que parla sobre una altra matèria.